diff --git a/CHANGELOG.md b/CHANGELOG.md index 7ec4889..ec1c0fb 100644 --- a/CHANGELOG.md +++ b/CHANGELOG.md @@ -1,5 +1,12 @@ # Changelog +## 0.4.0 — 2026-07-30 + +- `refactor(i18n)`: aplanar la estructura i18n — el català passa a servir-se a l'arrel (`/`), s'elimina el subdirectori `/ca/`. +- `feat(seo)`: el `canonical` del català apunta ara a `/` (era `/ca/`); `hreflang="ca"` i `hreflang="x-default"` també apunten a `/`. +- `removed`: landing page amb selector d'idioma (`index.html` a l'arrel ja no redirigeix ni mostra selector; el contingut català s'ofereix directament). +- `chore(meta)`: `sitemap.xml` reescrit per llistar `/` i `/es/` amb anotacions `hreflang` actualitzades; el selector `CA | ES` de cada pàgina enllaça `CA → /` i `ES → /es/`. + ## 0.3.0 — 2026-07-30 - `feat(i18n)`: añade el catalán como idioma principal con estructura de URL `/ca/` (x-default) y `/es/`. diff --git a/README.md b/README.md index f7be63d..cfb81a1 100644 --- a/README.md +++ b/README.md @@ -8,17 +8,16 @@ Sitio editorial estático en catalán y español sobre el seguimiento de la *Pos ``` / -├── ca/ -│ └── index.html # Català (primari, x-default) +├── index.html # Català (primari, x-default) ├── es/ │ └── index.html # Castellano -├── og-image-ca.jpg # 1200×630, imatge social per a /ca/ +├── og-image-ca.jpg # 1200×630, imatge social per a / ├── og-image-es.jpg # 1200×630, imatge social per a /es/ ├── robots.txt -└── sitemap.xml # enumera /ca/ i /es/ amb hreflang complet +└── sitemap.xml # enumera / i /es/ amb hreflang complet ``` -- `/ca/` és l'idioma principal (`hreflang="x-default"`). +- `/` és l'idioma principal (`hreflang="x-default"`). - `/es/` és l'alternativa en castellà. - Cada pàgina porta un selector d'idioma a la cantonada superior dreta del `
` (`CA | ES`), amb `aria-current="page"` a l'idioma actiu. - Tots dos documents declaren `` per a l'altra llengua i per a `x-default`, més el seu propi `canonical`. diff --git a/ca/index.html b/ca/index.html deleted file mode 100644 index 05a0b4b..0000000 --- a/ca/index.html +++ /dev/null @@ -1,18 +0,0 @@ - Vuit anys del Decret de Posidònia: Balears sí, Eivissa no
Eivissa · Medi ambient · 26 juliol 2026 — 8è aniversari del decret

Les Illes milloren.
Eivissa no.

Vuit anys després del decret que protegeix la posidònia a tot l'arxipèlag, les dades oficials dibuixen dues històries oposades.

17%d'estacions balears en mal estat el 2025 — baixant des del 25% del 2023
17/18estacions d'Eivissa en situació desfavorable, segons el GEN-GOB (2025)
01 · Què és i per què importa

Una planta marina essencial

La Posidonia oceanica no és una alga: és una planta marina endèmica del Mediterrani, i una de les més antigues del planeta.

Les seves praderes oxigenen l'aigua, fixen la sorra de les platges, esmorteeixen l'onatge i fan de viver per a bona part de la pesca artesanal de l'illa. Les praderes d'Eivissa i Formentera són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1999 — un reconeixement que situa les Pitiüses entre les zones més ben conservades del Mediterrani occidental. Almenys, sobre el paper.

03 · Les dades, arxipèlag

8 anys després: el que diu el Govern

La Xarxa Posidonia del Govern balear monitoritza l'estat de les praderes cada any a tot l'arxipèlag. La tendència general és de millora sostinguda.

% d'estacions en estat deficient / dolentIlles Balears · 2023–2025
Percentatge d'estacions balears en estat deficient per any
Any% deficient
202325%
202421%
202517%

El 2025, un 56% de les estacions analitzades a tot l'arxipèlag presenten estat bo o molt bo.

És una bona notícia per a les Illes Balears. Però no explica tota la història.

04 · Les dades, Eivissa

Eivissa és l'excepció

Mentre l'arxipèlag millora, l'estudi del GEN-GOB —integrat a la mateixa Xarxa Posidonia— confirma que Eivissa es mou en la direcció contrària.

El punt més crític és la badia de Talamanca, monitoritzada sense interrupció des del 2019: quatre estacions dins la badia i una a Cala Roja com a zona control, menys afectada per l'impacte humà.

Informe GEN-GOB · Talamanca · campanya 2020
EstacióDadaTendència
Illa Grossapitjor conservació de la xarxasense recuperació
Profunda297 feixos/m² (mínim de la xarxa)sense recuperació
Somera~40% mortalitat anualnegativa
Emissari1,54% mortalitat anualestable
Control · Cala Roja972 feixos/m² (màxim de la xarxa)estable

Aquest diagnòstic no ha canviat des d'aleshores. El 2023, l'informe constatava que més de la meitat de la pradera de Talamanca era morta, sense senyals de recuperació. El 2025, la mitjana continua al 50%, amb estacions entre el 30% i el 70% segons el punt. Cala Vedella, l'altra zona clau, ha empitjorat de manera continuada.

% de pradera mortaTalamanca · 2023 vs 2025
Percentatge de pradera morta a Talamanca
AnyMitjanaRang
202350%—
202550%30–70%

Cinc anys de dades per estació expliquen la mateixa història que les portades anuals: no és un mal any puntual, és un declivi sostingut als mateixos punts des de l'inici de l'estudi.

05 · Per què

Les causes identificades

L'informe del GEN-GOB vincula el deteriorament a diverses pressions combinades, cap suficient per si sola:

  • →
    Fondeig d'embarcacionssobre la pradera, malgrat estar prohibit des del 2018
  • →
    Abocaments de salmorraprocedents de les dessaladores properes
  • →
    Emissaris submarinspropers a les zones d'estudi
  • →
    Ones de calor marinestemperatures per sobre dels 28°C durant setmanes, amb màxims superiors als 30°C a Talamanca
06 · La veu local

Què demana Amics de la Terra

Coincidint amb l'aniversari del decret, Amics de la Terra Eivissa va plantejar un diagnòstic afí: sense canvi de rumb, la protecció legal no serà suficient. Demanen més mitjans de vigilància i sanció, zero fondejos sobre posidònia, zero abocaments mal depurats, atenció especial a la Xarxa Natura 2000, i un canvi en el model turístic de l'illa.

Sense un canvi de rumb, la protecció no serà suficient.Amics de la Terra Eivissa · 26 de juliol de 2026

Vuit anys de decret han demostrat que la norma, tota sola, no basta on la pressió —turística, urbanística i climàtica— és més alta. Eivissa té el marc legal des del 2018. El que encara no té és el resultat.

Sobre aquesta pàgina

Transparència i fonts

En aquesta pàgina se sintetitzen i reinterpreten dades publicades originalment per Amics de la Terra Eivissa i GEN-GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), dues organitzacions ecologistes de les Illes Balears que fa anys que monitoritzen l'estat de la Posidonia oceanica. Els articles font estan citats al peu de cada secció.

Aquest lloc és un projecte personal, sense personalitat jurídica: ni Amics de la Terra ni GEN-GOB no l'editen, l'allotgen ni el financen. Qualsevol interpretació, error o omissió és responsabilitat únicament de qui manté aquest lloc.

Si trobes alguna cosa a corregir, escriu-me a contacto@posidonia.eivissaenvironmentalwatch.es.

\ No newline at end of file diff --git a/es/index.html b/es/index.html index 91f18f3..8f5abcd 100644 --- a/es/index.html +++ b/es/index.html @@ -1,4 +1,4 @@ - 8 años del decreto de posidonia: Baleares mejora, Eivissa no
Eivissa · Medi ambient · 26 juliol 2026 — 8è aniversari del decret

Baleares mejora.
Eivissa no.

Ocho años después del decreto que protege la posidonia en todo el archipiélago, los datos oficiales dibujan dos historias opuestas.

17%de estaciones baleares en mal estado en 2025 — bajando desde el 25% de 2023
17/18estaciones de Eivissa en situación desfavorable, según el GEN-GOB (2025)
01 · Qué es y por qué importa

Una planta marina esencial

La Posidonia oceanica no es un alga: es una planta marina endémica del Mediterráneo, y una de las más antiguas del planeta.

Sus praderas oxigenan el agua, fijan la arena de las playas, amortiguan el oleaje y hacen de vivero para buena parte de la pesca artesanal de la isla. Las praderas de Eivissa y Formentera son Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO desde 1999 — un reconocimiento que sitúa a las Pitiusas entre las zonas mejor conservadas del Mediterráneo occidental. Al menos, sobre el papel.

03 · Los datos, archipiélago

8 años después: lo que dice el Govern

La Xarxa Posidonia del Govern balear monitoriza el estado de las praderas cada año en todo el archipiélago. La tendencia general es de mejora sostenida.

% estaciones en estado deficiente / maloBaleares · 2023–2025
Porcentaje de estaciones baleares en estado deficiente por año
Año% deficiente
202325%
202421%
202517%

En 2025, un 56% de las estaciones analizadas en todo el archipiélago presentan estado bueno o muy bueno.

Es una buena noticia para Baleares. Pero no cuenta toda la historia.

04 · Los datos, Eivissa

Eivissa es la excepción

Mientras el archipiélago mejora, el estudio del GEN-GOB —integrado en la propia Xarxa Posidonia— confirma que Eivissa se mueve en la dirección contraria.

El punto más crítico es la bahía de Talamanca, monitorizada sin interrupción desde 2019: cuatro estaciones dentro de la bahía y una en Cala Roja como zona control, menos afectada por el impacto humano.

Informe GEN-GOB · Talamanca · campaña 2020
EstaciónDatoTendencia
Illa Grossapeor conservación de la redsin recuperación
Profunda297 haces/m² (mínimo de la red)sin recuperación
Somera~40% mortalidad anualnegativa
Emissari1,54% mortalidad anualestable
Control · Cala Roja972 haces/m² (máximo de la red)estable

Ese diagnóstico no ha cambiado desde entonces. En 2023, el informe constataba que más de la mitad de la pradera de Talamanca estaba muerta, sin señales de recuperación. En 2025, la media sigue en el 50%, con estaciones entre el 30% y el 70% según el punto. Cala Vedella, la otra zona clave, ha empeorado de forma continuada.

% pradera muertaTalamanca · 2023 vs 2025
Porcentaje de pradera muerta en Talamanca
AñoMediaRango
202350%—
202550%30–70%

Cinco años de datos por estación cuentan la misma historia que los titulares anuales: no es un mal año puntual, es un declive sostenido en los mismos puntos desde el inicio del estudio.

05 · Por qué

Las causas identificadas

El informe del GEN-GOB vincula el deterioro a varias presiones combinadas, ninguna suficiente por sí sola:

  • →
    Fondeo de embarcacionessobre la pradera, pese a estar prohibido desde 2018
  • →
    Vertidos de salmueraprocedentes de las desaladoras cercanas
  • →
    Emisarios submarinospróximos a las zonas de estudio
  • →
    Olas de calor marinastemperaturas por encima de 28°C durante semanas, con máximos superiores a 30°C en Talamanca
06 · La voz local

Qué pide Amics de la Terra

Coincidiendo con el aniversario del decreto, Amics de la Terra Eivissa planteó un diagnóstico afín: sin cambio de rumbo, la protección legal no será suficiente. Piden más medios de vigilancia y sanción, cero fondeos sobre posidonia, cero vertidos mal depurados, atención especial a la Xarxa Natura 2000, y un cambio en el modelo turístico de la isla.

Sense un canvi de rumb, la protecció no serà suficient.Amics de la Terra Eivissa · 26 de julio de 2026

Ocho años de decreto han demostrado que la norma, por sí sola, no basta donde la presión —turística, urbanística y climática— es más alta. Eivissa tiene el marco legal desde 2018. Lo que todavía no tiene es el resultado.

Sobre esta página

Transparencia y fuentes

En esta página se sintetizan y reinterpretan datos publicados originalmente por Amics de la Terra Eivissa y GEN-GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), dos organizaciones ecologistas baleares que llevan años monitorizando el estado de la Posidonia oceanica. Los artículos fuente están citados al pie de cada sección.

Este sitio es un proyecto personal, sin personalidad jurídica: ni Amics de la Terra ni GEN-GOB lo editan, lo alojan ni lo financian. Cualquier interpretación, error u omisión es responsabilidad únicamente de quien mantiene este sitio.

Si encuentras algo que corregir, escríbeme a contacto@posidonia.eivissaenvironmentalwatch.es.

\ No newline at end of file +}
Eivissa · Medi ambient · 26 juliol 2026 — 8è aniversari del decret

Baleares mejora.
Eivissa no.

Ocho años después del decreto que protege la posidonia en todo el archipiélago, los datos oficiales dibujan dos historias opuestas.

17%de estaciones baleares en mal estado en 2025 — bajando desde el 25% de 2023
17/18estaciones de Eivissa en situación desfavorable, según el GEN-GOB (2025)
01 · Qué es y por qué importa

Una planta marina esencial

La Posidonia oceanica no es un alga: es una planta marina endémica del Mediterráneo, y una de las más antiguas del planeta.

Sus praderas oxigenan el agua, fijan la arena de las playas, amortiguan el oleaje y hacen de vivero para buena parte de la pesca artesanal de la isla. Las praderas de Eivissa y Formentera son Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO desde 1999 — un reconocimiento que sitúa a las Pitiusas entre las zonas mejor conservadas del Mediterráneo occidental. Al menos, sobre el papel.

03 · Los datos, archipiélago

8 años después: lo que dice el Govern

La Xarxa Posidonia del Govern balear monitoriza el estado de las praderas cada año en todo el archipiélago. La tendencia general es de mejora sostenida.

% estaciones en estado deficiente / maloBaleares · 2023–2025
Porcentaje de estaciones baleares en estado deficiente por año
Año% deficiente
202325%
202421%
202517%

En 2025, un 56% de las estaciones analizadas en todo el archipiélago presentan estado bueno o muy bueno.

Es una buena noticia para Baleares. Pero no cuenta toda la historia.

04 · Los datos, Eivissa

Eivissa es la excepción

Mientras el archipiélago mejora, el estudio del GEN-GOB —integrado en la propia Xarxa Posidonia— confirma que Eivissa se mueve en la dirección contraria.

El punto más crítico es la bahía de Talamanca, monitorizada sin interrupción desde 2019: cuatro estaciones dentro de la bahía y una en Cala Roja como zona control, menos afectada por el impacto humano.

Informe GEN-GOB · Talamanca · campaña 2020
EstaciónDatoTendencia
Illa Grossapeor conservación de la redsin recuperación
Profunda297 haces/m² (mínimo de la red)sin recuperación
Somera~40% mortalidad anualnegativa
Emissari1,54% mortalidad anualestable
Control · Cala Roja972 haces/m² (máximo de la red)estable

Ese diagnóstico no ha cambiado desde entonces. En 2023, el informe constataba que más de la mitad de la pradera de Talamanca estaba muerta, sin señales de recuperación. En 2025, la media sigue en el 50%, con estaciones entre el 30% y el 70% según el punto. Cala Vedella, la otra zona clave, ha empeorado de forma continuada.

% pradera muertaTalamanca · 2023 vs 2025
Porcentaje de pradera muerta en Talamanca
AñoMediaRango
202350%—
202550%30–70%

Cinco años de datos por estación cuentan la misma historia que los titulares anuales: no es un mal año puntual, es un declive sostenido en los mismos puntos desde el inicio del estudio.

05 · Por qué

Las causas identificadas

El informe del GEN-GOB vincula el deterioro a varias presiones combinadas, ninguna suficiente por sí sola:

  • →
    Fondeo de embarcacionessobre la pradera, pese a estar prohibido desde 2018
  • →
    Vertidos de salmueraprocedentes de las desaladoras cercanas
  • →
    Emisarios submarinospróximos a las zonas de estudio
  • →
    Olas de calor marinastemperaturas por encima de 28°C durante semanas, con máximos superiores a 30°C en Talamanca
06 · La voz local

Qué pide Amics de la Terra

Coincidiendo con el aniversario del decreto, Amics de la Terra Eivissa planteó un diagnóstico afín: sin cambio de rumbo, la protección legal no será suficiente. Piden más medios de vigilancia y sanción, cero fondeos sobre posidonia, cero vertidos mal depurados, atención especial a la Xarxa Natura 2000, y un cambio en el modelo turístico de la isla.

Sense un canvi de rumb, la protecció no serà suficient.Amics de la Terra Eivissa · 26 de julio de 2026

Ocho años de decreto han demostrado que la norma, por sí sola, no basta donde la presión —turística, urbanística y climática— es más alta. Eivissa tiene el marco legal desde 2018. Lo que todavía no tiene es el resultado.

Sobre esta página

Transparencia y fuentes

En esta página se sintetizan y reinterpretan datos publicados originalmente por Amics de la Terra Eivissa y GEN-GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), dos organizaciones ecologistas baleares que llevan años monitorizando el estado de la Posidonia oceanica. Los artículos fuente están citados al pie de cada sección.

Este sitio es un proyecto personal, sin personalidad jurídica: ni Amics de la Terra ni GEN-GOB lo editan, lo alojan ni lo financian. Cualquier interpretación, error u omisión es responsabilidad únicamente de quien mantiene este sitio.

Si encuentras algo que corregir, escríbeme a contacto@posidonia.eivissaenvironmentalwatch.es.

\ No newline at end of file diff --git a/index.html b/index.html index 8c3413a..cac0d51 100644 --- a/index.html +++ b/index.html @@ -1,68 +1,18 @@ - - - - - -Posidonia — 8 anys del decret de la posidònia - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-

Posidonia

-

A vuit anys del Decret 25/2018 sobre la posidònia a les Illes Balears.

- -

Tria idioma. Et portem a la versió en català en 2 segons. Vés-hi ara.

-
- - + Vuit anys del Decret de Posidònia: Balears sí, Eivissa no
Eivissa · Medi ambient · 26 juliol 2026 — 8è aniversari del decret

Les Illes milloren.
Eivissa no.

Vuit anys després del decret que protegeix la posidònia a tot l'arxipèlag, les dades oficials dibuixen dues històries oposades.

17%d'estacions balears en mal estat el 2025 — baixant des del 25% del 2023
17/18estacions d'Eivissa en situació desfavorable, segons el GEN-GOB (2025)
01 · Què és i per què importa

Una planta marina essencial

La Posidonia oceanica no és una alga: és una planta marina endèmica del Mediterrani, i una de les més antigues del planeta.

Les seves praderes oxigenen l'aigua, fixen la sorra de les platges, esmorteeixen l'onatge i fan de viver per a bona part de la pesca artesanal de l'illa. Les praderes d'Eivissa i Formentera són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1999 — un reconeixement que situa les Pitiüses entre les zones més ben conservades del Mediterrani occidental. Almenys, sobre el paper.

03 · Les dades, arxipèlag

8 anys després: el que diu el Govern

La Xarxa Posidonia del Govern balear monitoritza l'estat de les praderes cada any a tot l'arxipèlag. La tendència general és de millora sostinguda.

% d'estacions en estat deficient / dolentIlles Balears · 2023–2025
Percentatge d'estacions balears en estat deficient per any
Any% deficient
202325%
202421%
202517%

El 2025, un 56% de les estacions analitzades a tot l'arxipèlag presenten estat bo o molt bo.

És una bona notícia per a les Illes Balears. Però no explica tota la història.

04 · Les dades, Eivissa

Eivissa és l'excepció

Mentre l'arxipèlag millora, l'estudi del GEN-GOB —integrat a la mateixa Xarxa Posidonia— confirma que Eivissa es mou en la direcció contrària.

El punt més crític és la badia de Talamanca, monitoritzada sense interrupció des del 2019: quatre estacions dins la badia i una a Cala Roja com a zona control, menys afectada per l'impacte humà.

Informe GEN-GOB · Talamanca · campanya 2020
EstacióDadaTendència
Illa Grossapitjor conservació de la xarxasense recuperació
Profunda297 feixos/m² (mínim de la xarxa)sense recuperació
Somera~40% mortalitat anualnegativa
Emissari1,54% mortalitat anualestable
Control · Cala Roja972 feixos/m² (màxim de la xarxa)estable

Aquest diagnòstic no ha canviat des d'aleshores. El 2023, l'informe constatava que més de la meitat de la pradera de Talamanca era morta, sense senyals de recuperació. El 2025, la mitjana continua al 50%, amb estacions entre el 30% i el 70% segons el punt. Cala Vedella, l'altra zona clau, ha empitjorat de manera continuada.

% de pradera mortaTalamanca · 2023 vs 2025
Percentatge de pradera morta a Talamanca
AnyMitjanaRang
202350%—
202550%30–70%

Cinc anys de dades per estació expliquen la mateixa història que les portades anuals: no és un mal any puntual, és un declivi sostingut als mateixos punts des de l'inici de l'estudi.

05 · Per què

Les causes identificades

L'informe del GEN-GOB vincula el deteriorament a diverses pressions combinades, cap suficient per si sola:

  • →
    Fondeig d'embarcacionssobre la pradera, malgrat estar prohibit des del 2018
  • →
    Abocaments de salmorraprocedents de les dessaladores properes
  • →
    Emissaris submarinspropers a les zones d'estudi
  • →
    Ones de calor marinestemperatures per sobre dels 28°C durant setmanes, amb màxims superiors als 30°C a Talamanca
06 · La veu local

Què demana Amics de la Terra

Coincidint amb l'aniversari del decret, Amics de la Terra Eivissa va plantejar un diagnòstic afí: sense canvi de rumb, la protecció legal no serà suficient. Demanen més mitjans de vigilància i sanció, zero fondejos sobre posidònia, zero abocaments mal depurats, atenció especial a la Xarxa Natura 2000, i un canvi en el model turístic de l'illa.

Sense un canvi de rumb, la protecció no serà suficient.Amics de la Terra Eivissa · 26 de juliol de 2026

Vuit anys de decret han demostrat que la norma, tota sola, no basta on la pressió —turística, urbanística i climàtica— és més alta. Eivissa té el marc legal des del 2018. El que encara no té és el resultat.

Sobre aquesta pàgina

Transparència i fonts

En aquesta pàgina se sintetitzen i reinterpreten dades publicades originalment per Amics de la Terra Eivissa i GEN-GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), dues organitzacions ecologistes de les Illes Balears que fa anys que monitoritzen l'estat de la Posidonia oceanica. Els articles font estan citats al peu de cada secció.

Aquest lloc és un projecte personal, sense personalitat jurídica: ni Amics de la Terra ni GEN-GOB no l'editen, l'allotgen ni el financen. Qualsevol interpretació, error o omissió és responsabilitat únicament de qui manté aquest lloc.

Si trobes alguna cosa a corregir, escriu-me a contacto@posidonia.eivissaenvironmentalwatch.es.

\ No newline at end of file diff --git a/sitemap.xml b/sitemap.xml index a79c761..304ddfe 100644 --- a/sitemap.xml +++ b/sitemap.xml @@ -2,17 +2,17 @@ - https://posidonia.eivissaenvironmentalwatch.es/ca/ + https://posidonia.eivissaenvironmentalwatch.es/ 2026-07-30 - + - + https://posidonia.eivissaenvironmentalwatch.es/es/ 2026-07-30 - + - + \ No newline at end of file