Una planta marina essencial
La Posidonia oceanica no és una alga: és una planta marina endèmica del Mediterrani, i una de les més antigues del planeta.
Les seves praderes oxigenen l'aigua, fixen la sorra de les platges, esmorteeixen l'onatge i fan de viver per a bona part de la pesca artesanal de l'illa. Les praderes d'Eivissa i Formentera són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1999 — un reconeixement que situa les Pitiüses entre les zones més ben conservades del Mediterrani occidental. Almenys, sobre el paper.
El decret del 2018, i l'esquerda del 2021
El 2018 el Govern balear va aprovar el Decret 25/2018, que protegeix la posidònia a tot l'arxipèlag: prohibeix fondejar sobre la pradera i regula els abocaments que hi puguin afectar.
El 2021, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va anul·lar parcialment tres articles, arran d'un recurs d'associacions nàutiques, per considerar el règim sancionador massa imprecís. L'anul·lació fou parcial: fondejar sobre posidònia continua sent il·legal i sancionable. El decret va sobreviure, amb una esquerda que els seus crítics encara assenyalen.
8 anys després: el que diu el Govern
La Xarxa Posidonia del Govern balear monitoritza l'estat de les praderes cada any a tot l'arxipèlag. La tendència general és de millora sostinguda.
| Any | % deficient |
|---|---|
| 2023 | 25% |
| 2024 | 21% |
| 2025 | 17% |
El 2025, un 56% de les estacions analitzades a tot l'arxipèlag presenten estat bo o molt bo.
És una bona notícia per a les Illes Balears. Però no explica tota la història.
Eivissa és l'excepció
Mentre l'arxipèlag millora, l'estudi del GEN-GOB —integrat a la mateixa Xarxa Posidonia— confirma que Eivissa es mou en la direcció contrària.
El punt més crític és la badia de Talamanca, monitoritzada sense interrupció des del 2019: quatre estacions dins la badia i una a Cala Roja com a zona control, menys afectada per l'impacte humà.
| Estació | Dada | Tendència |
|---|---|---|
| Illa Grossa | pitjor conservació de la xarxa | sense recuperació |
| Profunda | 297 feixos/m² (mínim de la xarxa) | sense recuperació |
| Somera | ~40% mortalitat anual | negativa |
| Emissari | 1,54% mortalitat anual | estable |
| Control · Cala Roja | 972 feixos/m² (màxim de la xarxa) | estable |
Aquest diagnòstic no ha canviat des d'aleshores. El 2023, l'informe constatava que més de la meitat de la pradera de Talamanca era morta, sense senyals de recuperació. El 2025, la mitjana continua al 50%, amb estacions entre el 30% i el 70% segons el punt. Cala Vedella, l'altra zona clau, ha empitjorat de manera continuada.
| Any | Mitjana | Rang |
|---|---|---|
| 2023 | 50% | — |
| 2025 | 50% | 30–70% |
Cinc anys de dades per estació expliquen la mateixa història que les portades anuals: no és un mal any puntual, és un declivi sostingut als mateixos punts des de l'inici de l'estudi.
Les causes identificades
L'informe del GEN-GOB vincula el deteriorament a diverses pressions combinades, cap suficient per si sola:
-
→
Fondeig d'embarcacionssobre la pradera, malgrat estar prohibit des del 2018
-
→
Abocaments de salmorraprocedents de les dessaladores properes
-
→
Emissaris submarinspropers a les zones d'estudi
-
→
Ones de calor marinestemperatures per sobre dels 28°C durant setmanes, amb màxims superiors als 30°C a Talamanca
Què demana Amics de la Terra
Coincidint amb l'aniversari del decret, Amics de la Terra Eivissa va plantejar un diagnòstic afí: sense canvi de rumb, la protecció legal no serà suficient. Demanen més mitjans de vigilància i sanció, zero fondejos sobre posidònia, zero abocaments mal depurats, atenció especial a la Xarxa Natura 2000, i un canvi en el model turístic de l'illa.
Sense un canvi de rumb, la protecció no serà suficient.Amics de la Terra Eivissa · 26 de juliol de 2026
Vuit anys de decret han demostrat que la norma, tota sola, no basta on la pressió —turística, urbanística i climàtica— és més alta. Eivissa té el marc legal des del 2018. El que encara no té és el resultat.
Per què ho faig
Una desenvolupadora, un servidor propi, un problema real.
Soc desenvolupadora, i visc en una illa on el principal actiu ecològic de la qual s'està morint sota l'aigua mentre la majoria de la gent ho veu només com a fotos virals d'aigües tèrboles a l'estiu.
El que sé fer és això: agafar dades disperses —notes de premsa, informes tècnics, butlletins oficials— i convertir-les en una cosa que es pugui entendre d'un cop d'ull, allotjada en infraestructura pròpia, sense dependre de tercers ni de plataformes tancades. Aquesta pàgina corre en un servidor que administro jo, amb les mateixes eines que faig servir per monitoritzar alertes ambientals de tota l'illa: res de serveis de pagament, res de dades cedides a ningú.
Les dades i arguments provenen d'Amics de la Terra Eivissa i GEN-GOB, dues organitzacions ecologistes locals que fa anys que monitoritzen la posidònia. Els articles font estan citats al peu de cada secció; jo he sintetitzat el material, i qualsevol interpretació, error o omissió és responsabilitat únicament meva.
Si aquesta comparació entre les Illes Balears i Eivissa incomoda algú prou com per preguntar-se per què la seva illa és l'excepció, aquesta pàgina ha complert la seva funció.
¿Alguna cosa a corregir? Escriu-me a Itziar ZG.
Aquesta web utilitza Umami, analítica autoallotjada i sense galetes — no es rastreja ni s'emmagatzema cap dada al teu navegador.